Com a joves educats en l’anomenat sistema d’immersió lingüística volem expressar la nostra opinió davant la sentència dictada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya respecte a aquest tema.
En primer lloc, volem expressar que nosaltres sempre hem viscut amb naturalitat el fet de ser educats en català, entent-ho com una situació de normalitat i no com la conseqüència d’una llei aprovada pel Parlament de Catalunya. El català és la nostra llengua materna, la llengua amb la que hem crescut tant a dins com a fora de l’escola i, per aquest motiu, hauríem entès com a una situació incomprensible el fet de rebre la educació en una llengua que no fos el català.
De la mateixa manera, mai hem estat reticents a aprendre el castellà, considerant-ho un fet enriquidor i necessari d’acord amb la realitat del nostre país. Fruit d’aquest sistema educatiu, hem esdevingut persones totalment capaces de parlar i escriure tant en català com en castellà.
D’acord amb la realitat narrada en els anteriors paràgrafs, la qual considerem que no és només la nostra sinó la de la majoria de joves catalans, se’ns fa difícil comprendre el perquè de la sentència en contra d’aquest model educatiu. El que trobem més lamentable però, és l’actitud i la hipocresia dels partits polítics i plataformes espanyolistes que han promulgat i celebrat com ningú aquesta sentència.
Som conscients de que històricament, des d’alguns sectors de la societat espanyola, s’ha atacat sistemàticament Catalunya i tots els catalans i catalanes a base de mentides i deformacions de la realitat; i que, com a conseqüència d’aquesta insistència, ha calat en bona part de la societat espanyola un sentiment d’odi injustificat vers Catalunya. En aquest context, creiem que partits com Ciudadanos o el Partit Popular de Catalunya, són els tentacles d’aquests sectors de l’Espanya casposa i anticatalana a Catalunya, com si d’un cavall de Troia es tractés i, per aquest motiu, creiem que cal aïllar-los i desmentir el seu discurs sobre Catalunya, fonamentat en mentides i mitges veritats interpretades de forma subjectiva.
Les experiències viscudes fan evident, des del nostre punt de vista, que no existeix un conflicte lingüístic a Catalunya i, en qualsevol cas, si fos així, seria en detriment del català, el qual no viu en normalitat en el nostre propi país. El castellà predomina a la gran ciutat i, a Catalunya, podem torbar persones que només parlen castellà però no el contrari i, pensem que ningú pot afirmar que aquetes persones estiguin perseguides per aquest fet. Tampoc creiem que existeixi igualtat en camps com el del cinema, on la majoria de pel·lícules són en castellà, o en l’àmbit judicial, en el qual predomina la llengua espanyola. Així doncs, no podem entendre en cap cas la sentència del TSJC com una qüestió d’igualtat sinó com la culminació d’un nou atac contra Catalunya promulgat pels satèl·lits de l’Espanya més retrograda i cavernícola a Catalunya.
Per últim, volem afegir que, tot i les nefastes conseqüències que pot tenir aquesta sentència si finalment tira endavant, cada nou atac contra la nostra identitat cultural i nacional desperta en més persones la consciència nacional i ens enforteix com a poble, avançant en el camí de la ruptura amb Espanya. I, al mateix temps, desemmascara el sense sentit dels abanderats i abanderades de l’odi irracional contra Catalunya i els aïlla cada cop en realitat paral·lela en la que viuen i de la que no volen sortir.
Assemblea de Joves de Cervera
18-9-2011
